Una mirada crítica per a una ciutadania crítica.
El passat dimecres, 20 d’octubre al Col•legi de Periodistes de Catalunya es va celebrar una taula rodona amb l’objectiu de reflexionar sobre com educar als alumnes perquè siguin crítics sobre la societat en la qual viuen. Hem d’estar atents a la creixent preponderància dels mitjans de comunicació com a transmissors de models i valors.
Lluís de Nadal (periodista i moderador) va explicar la importància d'alfabetitzar “també mediàticament”. És a dir, de no només hem de fer llegir als escolars literatura, sinó també els mitjans de comunicació com el diari i la publicitat”. Segons va dir, “forma part d'un model educatiu arcaic només analitzar a les aules Madame Bovary, un arquetip del segle XIX, i no el fenomen Belén Esteban, un arquetip del XXI”.
Joan Roura (Periodista de TV3) va participar explicant que és noticia i que no ho és. Les diferents classes de noticies: universals, de proximitat, successos. Si es te en consideració el territori hi ha noticia Internacional centrada en UE, EUA, Orient Mitja i Pròxim Orient, o el més oblidat de tots el Continent Africà.
Periodisme és la interpretació per par del periodista que explica el que succeeix.
Sempre hi ha una manipulació (no en sentit dolent de la paraula) ja que s’ha d’adaptar al mitja, (el temps o/i l’espai, el lloc i el seu enfocament)
Per a Joan Roure, “l’objectivitat no existeix”
És un negoci privat on la noticia és el producte que s’ha de rendibilitzar. Hi ha que explotar l’espectacularitat, la publicitat, etc.
No hem d’oblidar qui fa noticia ( les Agencies, les Empreses de noticies, els treballadors cada vegada més reduïts per la mecanització, etc.)
Els mitjans de titularitat pública persegueixen el missatge polític, per tant, davant d’aquesta situació cal decidir i seleccionar el mitja segons el seu treball periodístic i/o polític.
Que hi ha al darrere? ”Els periodistes acabem sent, d’alguna manera, venedors de notícies”.
És important ensenyar als alumnes que investiguin el mitjà, la informació, els propietaris, la seva ideologia.
Va insistir en que els mitjans de comunicació informen però no formen ja que no és el seu primer objectiu. Tot i que com a ensenyants podem aprofitar aspectes formatius com la infografia, a vegades exhaustiva i amb molt de detall.
Xavier Breil (Professor, autor del material “Per a una ciutadania crítica”)
Va presentar el material en format bloc perquè facilita el llenguatge bidireccional que aporta la web. Es tracte d’un material amb una seqüència didàctica creada per a introduir l’anàlisi dels mitjans de comunicació dins l’àmbit de l’Educació per a la ciutadania. Te deu unitats didàctiques que tracten qüestions com la publicitat, els informatius o la manipulació de les imatges.
http://ciutadaniacritica.wordpress.com/
Francesc-Josep Deó (Coordinador d’AulaMèdia)
Va parlar sobre la ideologia de la tecnologia. Marcada per una certa fascinació tecnològica fins i tot de les administracions, a moltes aules han arribat abans els ordinadors 1x1 que els continguts didàctics en format digital o la formació del professorat que s’ha d’adaptar als nous canvis pedagògics, (i no parlem de les instal•lacions, lentes, insuficients, etc.)
Vivim Il•lusió de la comunicació, per una ideologia qualificada com “tecnofòbica". Davant aquesta situació, es fa necessària una reflexió en profunditat.
Cal que ens qüestionem si amb el fort impacte social que tenen els continguts dels mitjans en el segle XXI el més important és el suport tecnològic, o al contrari el que més importa és l'efecte dels continguts en els nostres alumnes.
Més enllà del coneixement bàsic de les eines informàtiques en el currículum trobem a faltar continguts relacionats amb l'anàlisi dels mitjans de comunicació.
La tecnologia a provocat una concentració i una clonació dels continguts.
Es necessària una consciència mediàtica de la societat front la ideologia dels mitjans de comunicació.
