Viure a la Societat Digital. Cicle conferències a l'UPC II

“Viure a la Societat Digital: societat de la Informació, societat de la comunicació, societat del desconeixement” ens planteja una reflexió sobre l’escenari de treball i de vida que estan configurant les tecnologies de la informació i que influeixen sens dubte en el paper de l’educació i la tasca docent. Les qüestions que ens proposa són cap a on va la societat de la informació? Cap a on va el mon digital? El professorat, l’alumnat, l’ensenyament, l’aprenentatge, cap a on van? 
Aquesta vegada la conferència va estar a càrrec del Dr. Enginyer Industrial Joan Majó Cruzate, i va tenir lloc el  dimecres dia 19 de gener a l’Auditori de l’Edifici Vèrtex (Campus Nord UPC).

La seva conferència va girar al voltant del títol que da nom a la conferència.

La societat de la informació es coneix tal i com la vivim avui en dia gràcies a les evolucions de l'home des dels seus orígens i les seves capacitats per transformar l'entorn  al llarg dels segles. 
El cervell, l'us de les mans amb la seva capacitat transformadora, passant pel llenguatge. Primer va ser els sorolls, després l'escriptura que va evolucionar fins arribar a la possibilitat seva transmissió.
Els avanços tecnològics va permetre la comunicació de la informació des de l'escriptura,  passant per la fotografia, fins arribar a la televisió.
els avanços en la codificació  van confluir en la capacitat de l'home de fer servir els números per codificar l'entorn analògic en digital.

La quantitat de informació i comunicació que l'home pot manipular com a conseqüència de la codificació digital a obligat a la necessitat del seu emmagatzematge. Actualment, un Hd (Disc Dur) a les nostres llars pot arribar a capacitats mesurades en Terabytes.

Aquests canvis tant rapits, genera en poc temps, modificacions del món tal i com el coneguem, molt més enllà, de les modificacions de segles passats.


Per tant, "cal preparar als alumnes per al món vinent, no pas per a un món tal i com el coneixem ara."
"Els coneixements que  transmeten els educadors han de canviar i han de ser útils per a enfrontar-se als  canvis continus."

S'han de millorar en les capacitats de cercar, seleccionar i clasificar la informació. No cal memoritzar-la cervell, (per això estan els dics durs).

Joan Majó comenta que vivim en la societat de la informació, de la comunicació,  i de l'era digital,  però també en la societat de la desinformació, la societat de la "ignorància", és molt important de prendre consciència que cal trencar amb la bretxa digital.

Actualment l'home coneix moltes coses, però a l'hora  desconeix molta informació que està sorgint de nou. La societat del benestar està canviant, cal actualitzar-se per a no perdre'l i per aconseguir-lo cal inculcar l'esforç, el treball desenvolupat per un mateix per adquirir aquestes noves capacitats del segle XXI.


Joan Majó Cruzate és Doctor Enginyer Industrial i ha cursat estudis de Ciències Polítiques.

Va ser fundador i president de l'empresa Telesincro SA, que durant la dècada dels seixanta va fabricar els primers ordinadors que s'han dissenyat a Espanya. Ha estat degà del Col.legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.

Amb l'arribada de la democràcia, va ser el primer alcalde de Mataró, la seva ciutat natal. Després de tres anys com a director general d'Electrònica i Informàtica, va ser Ministre d'Indústria i Energia durant els anys de la reconversió industrial, el Pla Electrònic i l'ingrés d'Espanya a l'CEE

Va ser President de OLIVETTI ESPANYA i membre del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics del 92. President de NISA, l'empresa que va construir la Vila Olímpica de Barcelona.

Des del 89 ha treballat per la Comissió Europea com a Consell responsable de l'Àrea de Telecomunicacions i Informàtica. Ha participat en l'elaboració del Llibre Blanc de Delors i de l'Informe Bangemann.


Actualment presideix el grup de treball del INFORMATION SOCIETY FORUM de Brussel i és Governor de l'EUROPEAN INSTITUTE FOR THE MEDIA de Düsseldorf.

És President del Consell Empresarial de l'ICT i de l'empresa Viscoseda.

És autor del recent llibre "Xips, Cables i Poder", d'Editorial Planeta.



 

Diferència entre TIC I TAC

Hola a més d'un ens ha donat un mal de cap quan ens posem a parlar de les noves tecnologies i la seva aplicació a l'aula, però més enllà de l'ús ens trobem amb la nova terminologia d'aquest nous temps.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) estan  accelerant el procés de canvi social en tots els àmbits de la nostra vida: les relacions, el treball, l’aprenentatge... Internet i les tecnologies de la informació i la comunicació emergents, com ara les tecnologies de visualització i simulació, ofereixen a l'alumnat fonts primàries d'informació i experiències autèntiques d'aprenentatge. 

Segons la Wikipedia, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC, TIC o bé NTIC per a Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació o IT de «Information Technology») agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d'informàtica, internet i telecomunicacions.

Per extensió, designen el sector d'activitat econòmica.

La innovació educativa, des de la perspectiva pedagògica fa servir aquesta tecnologia com a eina, com a tècniques de l'aprenentatge col·laboratiu TAC i la creació de coneixement en xarxa, es a dir, parlem de metodologies o tècniques metodològiques per millorar les capacitats de formació dels alumnes fent servir la tecnologia com a estri per créixer i crear coneixement, en un entorn de col·laboració.


Un dels reptes  més evidents es troba en com el professorat du a terme la seva tasca amb les TAC i com optimitzar els seus resultats.

1. Què papers han de jugar docent i discent en aquest nou context educatiu?
2. Són aplicables totes les noves tecnologies que van apareixent a l'educació?
3. És necessari un canvi metodològic, o únicament una adaptació?
4. És necessari un canvi d'estratègies?
5. És imprescindible l'ús del web 2.0? 

Ens trobem en la societat del coneixement, on les noves tecnologies tenen un pes fonamental. El rol del docent canvia , d'un model en el qual és un transmissor de coneixements, on passa a convertir-se, , en un facilitador de l'aprenentatge.

D'aquesta manera, el docent requereix de noves competències que li permetin guiar l'alumne en l'ús de les TAC, com potenciar i dirigir l'aprenentatge autònom, potenciar l'enteniment i la col.laboració entre els estudiants, etc.
Aquest nou model atorga màxima importància a l'adquisició de competències i al procés d'aprenentatge, mitjançant el qual l'alumne "aprèn a aprendre", "aprèn a fer" i "aprèn a ser". 

Per finalitzar, les TIC, és l'eina, i les TAC, són les diferents metodologies per adquirir els coneixements necessaris i les capacitats adequades, pel futur no gaire llunyà.  

MOTIVACIÓ

Segons la Wikipedia, la motivació neix de les experiències anteriors, de la creença o expectativa sobre un fet futur i de les emocions associades a una tasca. Com que és un procés intern, no és directament observable, sinó que s'ha de jutjar per les accions o expressions del subjecte. Algunes de les motivacions més profundes es relacionen amb l'inconscient.