"La Social Creativity"

Luca Delloro, expuso en su conferencia "BRAND La social creativity. De Moda a Business", una nueva manera de hacer publicidad, la Social Creativity definida como la forma de generar mejores soluciones creativas para el negocio, el cual demanda hacer más con menos, y como el apoyo de la tecnología, la cual debe ayudar a expandir los mensajes que se generan a través de la comunicación.
Se ha de cambiar la filosofia de ver el mundo. "El cliente es el Rey de la Marca". Comentó durante la conferencia.

Cada vez se incorporan más mujeres y además con más poder, existe la cultura de "lo gratis".
La empresa se ve inundada de información, hay cierta "parálisis ante los datos".
Otro aspecto importante es el acercamiento de la marca al consumidor sobre el conceto de la "Low Luxury", o "lujo a bajo coste", planteamiento que algunas empresas y sectores están considerando.
Este cambio en el comportamiento, hace necesario que las campañas planteen una invitación a la emoción, a compartir. Hoy la gente es el medio más influyente, se trata del "consumidor que habla".
Es muy importante considerar en ofrecer las soluciones que el cliente está demandando, en lugar de "bombardear al tarjet".
Cada vez más, se debe tener en cuenta el contenido, el cual va aumentando en importancia respecto a los medios. Este debe ser entretenido, útil e innovador.
El consumidor cada vez más es el "actor" el cual, juega, hace, y interviene mediante un botón. "pásalo", "me gusta". Se ha convertido en el participante activo de la marca.
La creatividad es "capital social", se le da importancia al material própio "es harina de mi costal". Aprovechar este derroche de creatividad, induce a participar, conecta la marca con el consumidor. La marca para el consumidor proactivo es casi "una religión", es social, y lo más importante, no es "intrusiva". La comunidad lo admite y participa conscientemente de ello.
Se ha de pasar del despacho a la calle, comenta, para descubrir las interacciones del consumidor con la marca.

Hay que crear interacción (enviar una foto, hacer un vídeo colgarlo en las redes sociales).
Todo y que no hay una barita mágica que plantee soluciones correctas, es necesario "simplificar", ser algo "minimalista" con respecto a lo que se cuenta. Son la redes las que "amplifican y dicen lo que eres".
Los atributos más deseados son la sencillez, la emoción, la pasión, la generosidad, y tratar de sorprender e impactar.

Viure a la Societat Digital. Cicle conferències a l'UPC II

“Viure a la Societat Digital: societat de la Informació, societat de la comunicació, societat del desconeixement” ens planteja una reflexió sobre l’escenari de treball i de vida que estan configurant les tecnologies de la informació i que influeixen sens dubte en el paper de l’educació i la tasca docent. Les qüestions que ens proposa són cap a on va la societat de la informació? Cap a on va el mon digital? El professorat, l’alumnat, l’ensenyament, l’aprenentatge, cap a on van? 
Aquesta vegada la conferència va estar a càrrec del Dr. Enginyer Industrial Joan Majó Cruzate, i va tenir lloc el  dimecres dia 19 de gener a l’Auditori de l’Edifici Vèrtex (Campus Nord UPC).

La seva conferència va girar al voltant del títol que da nom a la conferència.

La societat de la informació es coneix tal i com la vivim avui en dia gràcies a les evolucions de l'home des dels seus orígens i les seves capacitats per transformar l'entorn  al llarg dels segles. 
El cervell, l'us de les mans amb la seva capacitat transformadora, passant pel llenguatge. Primer va ser els sorolls, després l'escriptura que va evolucionar fins arribar a la possibilitat seva transmissió.
Els avanços tecnològics va permetre la comunicació de la informació des de l'escriptura,  passant per la fotografia, fins arribar a la televisió.
els avanços en la codificació  van confluir en la capacitat de l'home de fer servir els números per codificar l'entorn analògic en digital.

La quantitat de informació i comunicació que l'home pot manipular com a conseqüència de la codificació digital a obligat a la necessitat del seu emmagatzematge. Actualment, un Hd (Disc Dur) a les nostres llars pot arribar a capacitats mesurades en Terabytes.

Aquests canvis tant rapits, genera en poc temps, modificacions del món tal i com el coneguem, molt més enllà, de les modificacions de segles passats.


Per tant, "cal preparar als alumnes per al món vinent, no pas per a un món tal i com el coneixem ara."
"Els coneixements que  transmeten els educadors han de canviar i han de ser útils per a enfrontar-se als  canvis continus."

S'han de millorar en les capacitats de cercar, seleccionar i clasificar la informació. No cal memoritzar-la cervell, (per això estan els dics durs).

Joan Majó comenta que vivim en la societat de la informació, de la comunicació,  i de l'era digital,  però també en la societat de la desinformació, la societat de la "ignorància", és molt important de prendre consciència que cal trencar amb la bretxa digital.

Actualment l'home coneix moltes coses, però a l'hora  desconeix molta informació que està sorgint de nou. La societat del benestar està canviant, cal actualitzar-se per a no perdre'l i per aconseguir-lo cal inculcar l'esforç, el treball desenvolupat per un mateix per adquirir aquestes noves capacitats del segle XXI.


Joan Majó Cruzate és Doctor Enginyer Industrial i ha cursat estudis de Ciències Polítiques.

Va ser fundador i president de l'empresa Telesincro SA, que durant la dècada dels seixanta va fabricar els primers ordinadors que s'han dissenyat a Espanya. Ha estat degà del Col.legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.

Amb l'arribada de la democràcia, va ser el primer alcalde de Mataró, la seva ciutat natal. Després de tres anys com a director general d'Electrònica i Informàtica, va ser Ministre d'Indústria i Energia durant els anys de la reconversió industrial, el Pla Electrònic i l'ingrés d'Espanya a l'CEE

Va ser President de OLIVETTI ESPANYA i membre del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics del 92. President de NISA, l'empresa que va construir la Vila Olímpica de Barcelona.

Des del 89 ha treballat per la Comissió Europea com a Consell responsable de l'Àrea de Telecomunicacions i Informàtica. Ha participat en l'elaboració del Llibre Blanc de Delors i de l'Informe Bangemann.


Actualment presideix el grup de treball del INFORMATION SOCIETY FORUM de Brussel i és Governor de l'EUROPEAN INSTITUTE FOR THE MEDIA de Düsseldorf.

És President del Consell Empresarial de l'ICT i de l'empresa Viscoseda.

És autor del recent llibre "Xips, Cables i Poder", d'Editorial Planeta.



 

Diferència entre TIC I TAC

Hola a més d'un ens ha donat un mal de cap quan ens posem a parlar de les noves tecnologies i la seva aplicació a l'aula, però més enllà de l'ús ens trobem amb la nova terminologia d'aquest nous temps.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) estan  accelerant el procés de canvi social en tots els àmbits de la nostra vida: les relacions, el treball, l’aprenentatge... Internet i les tecnologies de la informació i la comunicació emergents, com ara les tecnologies de visualització i simulació, ofereixen a l'alumnat fonts primàries d'informació i experiències autèntiques d'aprenentatge. 

Segons la Wikipedia, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC, TIC o bé NTIC per a Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació o IT de «Information Technology») agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d'informàtica, internet i telecomunicacions.

Per extensió, designen el sector d'activitat econòmica.

La innovació educativa, des de la perspectiva pedagògica fa servir aquesta tecnologia com a eina, com a tècniques de l'aprenentatge col·laboratiu TAC i la creació de coneixement en xarxa, es a dir, parlem de metodologies o tècniques metodològiques per millorar les capacitats de formació dels alumnes fent servir la tecnologia com a estri per créixer i crear coneixement, en un entorn de col·laboració.


Un dels reptes  més evidents es troba en com el professorat du a terme la seva tasca amb les TAC i com optimitzar els seus resultats.

1. Què papers han de jugar docent i discent en aquest nou context educatiu?
2. Són aplicables totes les noves tecnologies que van apareixent a l'educació?
3. És necessari un canvi metodològic, o únicament una adaptació?
4. És necessari un canvi d'estratègies?
5. És imprescindible l'ús del web 2.0? 

Ens trobem en la societat del coneixement, on les noves tecnologies tenen un pes fonamental. El rol del docent canvia , d'un model en el qual és un transmissor de coneixements, on passa a convertir-se, , en un facilitador de l'aprenentatge.

D'aquesta manera, el docent requereix de noves competències que li permetin guiar l'alumne en l'ús de les TAC, com potenciar i dirigir l'aprenentatge autònom, potenciar l'enteniment i la col.laboració entre els estudiants, etc.
Aquest nou model atorga màxima importància a l'adquisició de competències i al procés d'aprenentatge, mitjançant el qual l'alumne "aprèn a aprendre", "aprèn a fer" i "aprèn a ser". 

Per finalitzar, les TIC, és l'eina, i les TAC, són les diferents metodologies per adquirir els coneixements necessaris i les capacitats adequades, pel futur no gaire llunyà.  

MOTIVACIÓ

Segons la Wikipedia, la motivació neix de les experiències anteriors, de la creença o expectativa sobre un fet futur i de les emocions associades a una tasca. Com que és un procés intern, no és directament observable, sinó que s'ha de jutjar per les accions o expressions del subjecte. Algunes de les motivacions més profundes es relacionen amb l'inconscient.

Per a una ciutadania crítica

Una mirada crítica per a una ciutadania crítica.
El passat dimecres, 20 d’octubre al Col•legi de Periodistes de Catalunya es va celebrar una taula rodona amb l’objectiu de reflexionar sobre com educar als alumnes perquè siguin crítics sobre la societat en la qual viuen. Hem d’estar atents a la creixent preponderància dels mitjans de comunicació com a transmissors de models i valors.

Lluís de Nadal (periodista i moderador) va explicar la importància d'alfabetitzar “també mediàticament”. És a dir, de no només hem de fer llegir als escolars literatura, sinó també els mitjans de comunicació com el diari i la publicitat”. Segons va dir, “forma part d'un model educatiu arcaic només analitzar a les aules Madame Bovary, un arquetip del segle XIX, i no el fenomen Belén Esteban, un arquetip del XXI”.

Joan Roura (Periodista de TV3) va participar explicant que és noticia i que no ho és. Les diferents classes de noticies: universals, de proximitat, successos. Si es te en consideració el territori hi ha noticia Internacional centrada en UE, EUA, Orient Mitja i Pròxim Orient, o el més oblidat de tots el Continent Africà.
Periodisme és la interpretació per par del periodista que explica el que succeeix.
Sempre hi ha una manipulació (no en sentit dolent de la paraula) ja que s’ha d’adaptar al mitja, (el temps o/i l’espai, el lloc i el seu enfocament)
Per a Joan Roure, “l’objectivitat no existeix”

És un negoci privat on la noticia és el producte que s’ha de rendibilitzar. Hi ha que explotar l’espectacularitat, la publicitat, etc.
No hem d’oblidar qui fa noticia ( les Agencies, les Empreses de noticies, els treballadors cada vegada més reduïts per la mecanització, etc.)
Els mitjans de titularitat pública persegueixen el missatge polític, per tant, davant d’aquesta situació cal decidir i seleccionar el mitja segons el seu treball periodístic i/o polític.
Que hi ha al darrere? ”Els periodistes acabem sent, d’alguna manera, venedors de notícies”.
És important ensenyar als alumnes que investiguin el mitjà, la informació, els propietaris, la seva ideologia.
Va insistir en que els mitjans de comunicació informen però no formen ja que no és el seu primer objectiu. Tot i que com a ensenyants podem aprofitar aspectes formatius com la infografia, a vegades exhaustiva i amb molt de detall.

Xavier Breil (Professor, autor del material “Per a una ciutadania crítica”)
Va presentar el material en format bloc perquè facilita el llenguatge bidireccional que aporta la web. Es tracte d’un material amb una seqüència didàctica creada per a introduir l’anàlisi dels mitjans de comunicació dins l’àmbit de l’Educació per a la ciutadania. Te deu unitats didàctiques que tracten qüestions com la publicitat, els informatius o la manipulació de les imatges.


http://ciutadaniacritica.wordpress.com/

Francesc-Josep Deó (Coordinador d’AulaMèdia)
Va parlar sobre la ideologia de la tecnologia. Marcada per una certa fascinació tecnològica fins i tot de les administracions, a moltes aules han arribat abans els ordinadors 1x1 que els continguts didàctics en format digital o la formació del professorat que s’ha d’adaptar als nous canvis pedagògics, (i no parlem de les instal•lacions, lentes, insuficients, etc.)
Vivim Il•lusió de la comunicació, per una ideologia qualificada com “tecnofòbica". Davant aquesta situació, es fa necessària una reflexió en profunditat.
Cal que ens qüestionem si amb el fort impacte social que tenen els continguts dels mitjans en el segle XXI el més important és el suport tecnològic, o al contrari el que més importa és l'efecte dels continguts en els nostres alumnes.
Més enllà del coneixement bàsic de les eines informàtiques en el currículum trobem a faltar continguts relacionats amb l'anàlisi dels mitjans de comunicació.

La tecnologia a provocat una concentració i una clonació dels continguts.
Es necessària una consciència mediàtica de la societat front la ideologia dels mitjans de comunicació.

La Comunicación corporativa en una compañía multinacional

El passat dijous 21 d’octubre es va celebrar la conferència “La Comunicación corporativa en una compañía multinacional: el reto de conjugar lo global y lo local” , a càrrec de la Sra. Susana Vilas, Responsable de Comunicació de Grup Bayer en España i Portugal.
La presentació va estar a càrrec de Àngels Garcia Directora de Relacions Institucionals ISM – ESIC Campus Barcelon.

Susana va centrar la conferència amb les aportacions pràctiques a la pròpia Bayer. El repte de comunicació: explicar la seva organització que a nivell internacional ha realitzat una àmplia reorientació de la cartera de negocis concentrant així en tres àrees de negoci amb un alt potencial innovador i de desenvolupament: HealthCare (Salut), CropScience (Agricultura) i MaterialScience (Materials d'alta tecnologia).
També va comentar la manera en que el departament de comunicació desenvolupa estratègies per a explicar als seus clients la seva missió empresarial.

La declaració de principis de Bayer es resumeix en l'eslògan "Bayer: Science For A Better Life" i en la millora continuada dels seus productes. Els coneixements i productes de la companyia contribueixen a diagnosticar malalties, a pal•liar-ne els efectes ja curar-les. Amb ells es pot també millorar la qualitat dels aliments i garantir nutrició suficient per a tota la població mundial. Al mateix temps, es presta una important contribució al desenvolupament de una vida activa en el món modern, com en els àmbits del transport, l'habitatge i el esport.
Els valors del Grup són:
- Voluntat d'èxit
- Passió pels seus grups d'interès
- Integritat, franquesa i honestedat
- Respecte per les persones i la natura
- Sostenibilitat de les nostres accions




La evolució empresarial actualment a avocat a tenir ampliació de mires, ja que comença a incloure dins de les seves estratègies la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) dirigida a tots els seus grups de interès.
Un objectiu fonamental de Bayer és recolzar l’èxit del negoci.
Susana va aclarir als assistents, que tot dins de l’organització comunica: els vehicles, la roba del personal, els treballadors, etc. Per a aconseguir-ho planteja la gestió del intangibles, com la pròpia imatge i la marca, fen servir eines com el patrocini, per recolzar la seva reputació.
Per a Bayer, els seus grups de interès són el públic en general, els líders d’opinió, etc. Que són atesos des de les seves publicacions, intranets, web 2.0, notes de premsa i els mitjans de comunicació en general.
L’atenció dels clients al llarg del temps i la confiança, són molt importants; per tant, cal posar interès en com és comunica, però no es pot oblidar la importància de qui ho comunica.
La imatge corporativa està formada pels símbols, el comportament i la comunicació, totes responsabilitats de la companyia. Aquesta imatge arriba als clients, als empleats, a la comunitat de inversors, etc. Per tant, la reputació empresarial es mesura amb la seva oferta laboral, l’entorn empresarial, l’ètica, la investigació i el desenvolupament, la qualitat en la seva gestió en els bons resultats, etc.


El Monitor Empresarial de Reputació Corporativa (MERCO) és un instrument d'avaluació de la reputació similar al que publica Fortune als Estats Units. Des de 1999, Merco s'ocupa de mesurar la reputació de les empreses que operen a Espanya. Deu anys després és un dels monitors de referència al món.


Ver ranking

Per a l’empresa la reputació implica beneficis, ampliar el seu marge, disminuir costos, reclutament dels millors, major lleialtat cap a l’empresa, ingressos estables, menor risc a les crisis, etc.

Empresa social, objectiu a comunicar pels departaments de màrqueting i comunicació

Maximitzar els beneficis segueix sent vist com l'objectiu més important per a la majoria de les empreses, aquí el guanyador del Premi Nobel Muhammad Yunus presenta el cas de la "empresa social", on guanyar diners és només una dimensió del que l'empresa es proposa aconseguir.