Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) estan accelerant el procés de canvi social en tots els àmbits de la nostra vida: les relacions, el treball, l’aprenentatge... Internet i les tecnologies de la informació i la comunicació emergents, com ara les tecnologies de visualització i simulació, ofereixen a l'alumnat fonts primàries d'informació i experiències autèntiques d'aprenentatge.
Segons la Wikipedia, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC, TIC o bé NTIC per a Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació o IT de «Information Technology») agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d'informàtica, internet i telecomunicacions.
Per extensió, designen el sector d'activitat econòmica.
La innovació educativa, des de la perspectiva pedagògica fa servir aquesta tecnologia com a eina, com a tècniques de l'aprenentatge col·laboratiu TAC i la creació de coneixement en xarxa, es a dir, parlem de metodologies o tècniques metodològiques per millorar les capacitats de formació dels alumnes fent servir la tecnologia com a estri per créixer i crear coneixement, en un entorn de col·laboració.
Un dels reptes més evidents es troba en com el professorat du a terme la seva tasca amb les TAC i com optimitzar els seus resultats.
1. Què papers han de jugar docent i discent en aquest nou context educatiu?2. Són aplicables totes les noves tecnologies que van apareixent a l'educació?
3. És necessari un canvi metodològic, o únicament una adaptació?
4. És necessari un canvi d'estratègies?
5. És imprescindible l'ús del web 2.0?
Ens trobem en la societat del coneixement, on les noves tecnologies tenen un pes fonamental. El rol del docent canvia , d'un model en el qual és un transmissor de coneixements, on passa a convertir-se, , en un facilitador de l'aprenentatge.
D'aquesta manera, el docent requereix de noves competències que li permetin guiar l'alumne en l'ús de les TAC, com potenciar i dirigir l'aprenentatge autònom, potenciar l'enteniment i la col.laboració entre els estudiants, etc.
Aquest nou model atorga màxima importància a l'adquisició de competències i al procés d'aprenentatge, mitjançant el qual l'alumne "aprèn a aprendre", "aprèn a fer" i "aprèn a ser".
Per finalitzar, les TIC, és l'eina, i les TAC, són les diferents metodologies per adquirir els coneixements necessaris i les capacitats adequades, pel futur no gaire llunyà.
