Al marge d'altres problemes que es puguin produir durant el procés de comunicació, es poden cometre dos tipus d'errors: l'error de coneixement i el de transmissió.
El primer es refereix als dèficits o faltes en la formació de l'emissor, per una preparació inadequada o incompleta o simplement, per no estar al tant dels esdeveniments quotidians. No és un error molt greu, ja que no s'atribueix a l'emissor un ànim enganyós cap al receptor.
Quan es comet l'error o biaix de transmissió, el receptor atribueix a l'emissor un ànim enganyós. Aquest error es considera més greu que l'anterior, ja que la seva presència contribueix a una catalogació negativa de l'emissor, amb la qual el comunicador perd la seva credibilitat.
Si en el primer cas l'error feia referència a "el que es diu", és a dir, al contingut de la informació, en aquest segon l'error es centra en el "com es diu", és a dir, la manera com es presenta la informació.
L'error de transmissió es relaciona amb la "intenció" de què parlàvem
prèviament, és a dir, amb la imatge que estem transmetent als nostres interlocutors, i alhora, aquesta ho fa amb les conductes de l'emissor, conductes que es concreten en tres tipus: verbals, no verbals i paraverbals.
Aquests tres tipus constitueixen els components conductuals de la comunicació i les seves diferents combinacions generen les impressions que causem en els altres.
AF 1&2 bloc destinat a la comunicació i el màrqueting
